Doncs ben senzill, em dedico a explicar contes. Des de que el 1995 una amiga m’hi va empènyer, no he parat de fer-ho. La paraula nua i els contes són, bàsicament, les eines que faig servir.
Els populars, els de tradició oral, són els contes que més m’agraden. Són històries molt complertes, sempre obertes i amb personatges molt reals. Ofereixen la possibilitat de veure la nostra vida per un forat. Amb una mica d’atenció s’endevina que sovint parlen de nosaltres mateixos i ens transporten a un altre món on poder-nos imaginar les coses enlloc de patir-les. Trobo que aquest tàndem, fet de contes i paraules, és molt i molt saludable: ens diverteix, ens estimula, ens fa imaginar, pensar i també ens fa aprendre a escoltar.
Uns bons contes ens poden fer perdre moltes pors i... potser també ens poden estalviar algunes visites al metge!!? Bé, val més que no m’embali i que contesti la pregunta. Però com que “Qui sóc?” és una qüestió massa espessa, em sembla que serà millor si la canvio per una de més distreta i interessant: “Què faig?”.
Doncs ben senzill, em dedico a explicar contes, perquè m’agrada descobrir el món amb els més petits, reflexionar amb els adults i, sempre que es pugui, riure amb tothom.